A vegades quan surts de festa, o quan t’ajuntes amb alguns o algunes col·legues o conegudes, hi ha qui s’apropa i t’ofereix alguna substància. Potser només te n’ofereix perquè sap que en consumeixes, algun cop o de tant en tant o habitualment, i simplement ho vol compartir amb tu; potser vol que ho tastis perquè és una cosa nova; potser pensa que és una bona manera per lligar (spoiler: no ho és); potser té algun interès en que ho consumeixis perquè te’n vol vendre…
Davant d’aquesta situació hi ha qui no li costa gens ni mica poder dir: “No, no en vull, gràcies!”. I hi ha qui potser li costa una mica més i es busca estratègies per dir que no: “No, passo d’això que no sé què és!”, “No, que després em pregunten coses a casa perquè se’m nota i passo”, “No, perquè avui no és un bon dia per fer-ho”, “Necessito un lloc amb més calma per fer-ho”, “Demà tinc un partit/un entrenament/un esdeveniment important i passo de tenir ressaca o bajón”…
Però també hi ha a qui li costa trobar aquestes estratègies per dir que no, o qui acaba cedint perquè, tot i que les té, algú altre no para d’insistir una vegada i una altra. En aquests casos, potser és una bona pensada buscar maneres per a no consumir sense haver de dir que no, ni enfrontar-nos amb qui ens ofereix la substància.
Per exemple, si sempre és la mateixa persona la que ens insisteix: podem intentar evitar-la, o parlar-ne amb el grup d’amistats i tenir una conversa entre totes per evitar que aquestes situacions es repeteixin. O en el moment que els altres comencin a consumir, i per tant s’apropa el moment a que ens ofereixin, si volem estar amb els i els col·legues el que queda de dia, tarda o nit, podem anar a fer un volt i canviar d’aires, evitant així trobar-nos en la situació i tornar al cap de l’estona. I si aquestes estratègies no funcionen, sempre podem canviar d’ambient quan preveiem que això passarà, de grup d’amistats o d’espai on socialitzar.
Article extret de laclara.info
