Els pisos compartits tenen dos espais ben diferenciats: els comuns, és a dir, els que comparteixen tots els membres de la llar i els privats. Els comuns són el menjador, la cuina, el lavabo i altres espais com la terrassa o les habitacions que no siguin utilitzades per dormir, a més de la comunitat de veïns. Els privats són les habitacions, que pertanyen exclusivament a qui les paga.
Una de les normes principals de convivència és respectar aquests la privacitat de les habitacions i mostrar també un respecte i un ordre en els espais comuns. En aquest apartat reflexionem i aportem experiències sobre la convivència en aquests espais i et donarem els consells bàsics per un dels temes més espinosos en una convivència: la neteja del pis.
Informació extreta de: Barcelonèsjove
Pis d’estudiants [PART III] – Territori privat i comú
Una mica de respecte
Hi ha una dita que assegura que no es coneix bé a una persona fins que es conviu amb ella. Per tant, no és cap secret que la convivència entre persones és un aspecte sovint complicat. Cada persona té costums, maneres de viure i comportaments particulars que poden “quadrar” o no amb els d’una altra persona. A l’hora de conviure amb altres, el respecte és fonamental i s’ha de tenir en compte que les coses que poden molestar en la convivència amb un familiar o amb la parella es toleren més que les d’un company/a de pis. S’ha de tenir en compte que viure amb algú implica sovint cedir, entendre, comprendre i tolerar, a més de fer-se respectar i deixar les coses clares.
Marcar unes normes bàsiques de convivència és primordial a l’hora de marxar a viure amb algú o triar un company/a de pis. Cal parlar-les i, si cal, negociar-les. Això implica des dels horaris d’ús dels espais comuns, les companyies que es poden portar al pis, el respecte dels torns de neteja, les activitats que es poden fer o no dins de l’habitatge, etc. En resum: deixar clares les manies i el que es demana perquè la convivència no sigui un infern.
A continuació, t’expliquem les normes bàsiques pel que fa als espais comuns i espais propis de l’habitatge a compartir.
Prohibit el pas
Els espais no comuns de la casa i el seu accés lliure per part de la resta de companys és un tema important a parlar en la convivència. Molts joves són molt gelosos del seu espai privat o de l’ús dels espais comuns en un temps determinat. Per tant, és important que ho parleu abans de conviure-hi.
Pel que fa a les habitacions, els espais privats, hi ha joves que les tanquen amb clau, tot i que la gran majoria dels nostres entrevistats afirmen que no ho fan. Els motius? Confien plenament en els companys de pis i per tant no ho necessiten fer.
Sobre l’ús de les habitacions, sol imperar el sentit comú. El que majoritàriament es diu és que trobar la porta tancada és signe que no s’ha d’entrar o bé s’ha de trucar abans d’entrar. Sobre entrar a l’habitació d’un company de pis que no hi és en aquell moment, generalment els comentaris són que poden entrar lliurement o bé que no entren perquè no tenen motius.
El sentit psicològic de tancar la porta amb clau pot tenir un significat que va més enllà del mateix fet de tenir un pany a la porta: és un signe de desconfiança. L’àmplia majoria dels entrevistats es mostren amb molta voluntat de que la convivència sigui tot el més confiada possible. Aquí pot estar, doncs, un dels motius per a no tancar mai la porta de l’habitació amb clau i de no posar normes de privacitat d’espais al pis.
Fer i deixar fer
La privacitat d’objectes i l’ús i manteniment dels espais comuns són una de les coses a tenir en compte, a parlar i a respectar entre els companys i companyes d’un pis.
No a tothom li agrada que li manllevin un objecte sense el seu consentiment o que li moguin de lloc les coses dipositades als espais comuns. Per això, és imprescindible que es deixi tot molt clar: “els CDs són meus i de ningú més”, “no es toca el meu calaix del lavabo” o “no prestis mai res meu sense el meu consentiment a ningú”, són algunes de les frases claus que has de dir per a deixar clar als companys quines són les coses que et poden arribar a molestar en aquest aspecte.
Sobre l’ús d’espais comuns: la neteja d’aquests llocs del pis, l’ús a hores intempestives que puguin molestar els companys, el torn per fer servir el lavabo, etc. són també aspectes claus en la convivència. S’han de tenir molt en compte els horaris de la resta de companys, els comportaments que els puguin molestar els espais comuns i altres aspectes.
En relació al tema de la neteja, parlem en un altre apartat, ja que el tema de per sí és un dels més conflictius per a la convivència. Pel que fa a la privacitat d’objectes, et donem els següents consells:
- Avisa abans d’agafar sens permís: Només amb comentar-li al company o companya allò que vols o necessites, n’hi ha prou.
- Els teus amics no són els seus amics: És qüestió de sentit comú, però mai deixis res dels teus companys a terceres persones, sobretot si aquestes persones no són conegudes pel company o companya en qüestió.
- Els espais comuns-privats són sagrats: Si els calaixos del lavabo, per exemple, estan repartits, és recomanable no tocar res d’aquests espais, no moure els objectes de lloc i no fer ús de tot allò del qual no us hagin donat permís explícit. Això, per descomptat, dependrà del nivell de confiança en cada cas.
Els espais comuns i el seu ús implica que:
- Els teus amics han de respectar-los com fas tu: Cada persona és responsable dels amics i amigues que porta al pis. Qualsevol d’aquestes activitats que faci una persona externa al pis pot portar discussions. Per tant, per evitar problemes, deixa les coses clares als visitants si creus que la seva actitud pot molestar al teu company/a de pis.
- Respecta el silenci: Si els teus companys tenen horaris diferents, vigila el volum dels aparells (la tele, la música a certes hores de la nit…). També pensa que no tothom pot voler que se celebri al seu pis una festa en un dia laborable, així que si ho tens pensat, parla-ho abans i si algú no està d’acord, desisteix de la teva proposta o munta la festa en un altre lloc.
En definitiva, el “fer i deixar fer” és més una qüestió de saber comportar-se. No calen gaires normes, sinó més aviat diàleg, confiança i, sobretot molta empatia.
Organitzar-se o morir!
La convivència en un pis compartit comporta, obligatòriament, una necessària organització pel que fa a determinar unes mínimes normes de convivència i un repartiment equitatiu de les tasques a fer dins l’habitatge. La neteja és un dels temes essencials per a la convivència i un dels factors que més discussions provoca. Per aquest motiu, és important que entre tots els habitants d’un pis s’acordi la manera de repartir aquestes tasques i d’altres, com qui cuina, qui neteja els plats, qui para la taula, etc.
L’organització és clau per a evitar conflictes. En aquest punt us donem les pistes bàsiques per a dominar alguns aspectes fonamentals dins la convivència.
Distribuir responsabilitats
Les responsabilitats dins d’un pis compartit passen per la neteja dels espais comuns, la compra setmanal i la preparació dels dinars i sopars. Sobre com organitzar-se per a fer la compra setmanal ja hem parlat en un apartat anterior. En canvi, el tema de la neteja, per sobre de a qui li toca cuinar, és un dels aspectes que els nostres enquestats consideren bàsics a l’hora de compartir habitatge.
La Neteja del pis
Una mala convivència pot començar per la manca d’higiene. Si bé és cert que a moltes persones no els agrada netejar, la gran majoria acaba cedint per a poder tenir una convivència bona. Així, doncs, aquestes són algunes de les maneres d’organització que hem pogut observar en les entrevistes als joves que han col·laborat amb nosaltres.
- Neteja per torns: si bé els espais privats (les habitacions) se’ls neteja cadascú, els espais comuns es fan de manera rotatòria. Per això, s’elabora un calendari que contempla que cada cert període, un dels habitants ha de netejar, normalment una vegada per setmana. El problema d’aquest tipus de calendaris de neteja és que normalment no es porten al dia. El sistema funciona per a pisos amb molts habitants.
- Neteja qui pot: Aquesta opció és més aleatòria. Qui pot, neteja. Els problemes venen quan ningú pot per qualsevol raó i el pis porta dies sense ser netejat. Una altra opció també seria netejar sobre la marxa: qui embruta, neteja.
- Neteja per parts: Hi ha qui opta per distribuir-se els espais de la casa depenent de les preferències (hi ha qui prefereix fer la cuina o bé el lavabo, o algú al·lèrgic a la pols pot preferir fregar i no treure la pols, etc.).
- Tots a una: Optar per posar un dia a la setmana per a que tots els companys i companyes netegin és una bona opció per a pisos amb poca gent. Així, doncs, tothom comparteix la feina, es fa tot en un sol matí o tarda i fins a un proper dia no us heu de preocupar.
- Contractar un/a professional de la neteja: És la opció còmode, però econòmicament menys estalviadora. El que sí que us estalviareu són problemes, mal de caps (sobretot si la neteja no és el vostre punt fort) i discussions.
En qualsevol cas, els majors problemes se solen presentar per tot el contrari a la neteja, és a dir, per la manca d’higiene tan personal com als espais comuns.
Cuinar
Cuinar és una habilitat que no tothom té de la mateixa manera. Pot ser que alguns companys tinguin més o menys traça a l’hora de fer el menjar o el sopar, però el que és cert, és que tothom s’acaba espavilant a la cuina. Els nostres entrevistats s’organitzen de la següent manera:
- Cadascú es fa el seu propi menjar: Com que els gustos a l’hora de menjar són diferents, cadascú es prepara allò que vol. Els horaris també forcen moltes vegades a fer que no tots els companys puguin sopar o menjar junts.
- Cuina qui més traça té: a canvi de que l’altre o altres companys facin altres tasques, cuina aquell que més li agrada o més en sap.
- Els dinars i els sopars es fan fora de casa: és la opció del treballador a jornada partida o la d’aquell que prefereix sopar de restaurant amb altra gent. Alguns dels nostres entrevistats ens comenten que tots els companys a diari dinen o sopen fora de casa com a mínim un cop al dia.
La resta de responsabilitats que comporta un pis (pagar les factures, assistir a les juntes de veïns si el propietari us autoritza, etc.) ja han estat comentades a l’apartat Aquesta casa és una ruïna!.
Entrar i sortir
Els espais comuns són una zona a respectar quan l’altre no vol ésser molestat. És possible que un dia tingueu ganes de muntar una festa i que a un dels companys no li vingui de gust. També és possible que pels vostres horaris, feu ús dels espais comuns a unes hores que no són les adequades per a no molestar els altres. Per tots aquests motius, és important que dialogueu i no us preneu llibertats sense consultar-ho abans.
És ben cert que un o uns companys mai us podran marcar els horaris sobre quan fer ús del saló, de la cuina, del menjador…, però sí que heu de saber que la vostra llibertat acaba quan comença la dels altres. Per tant, si teniu intenció de portar amics a casa, muntar una festa, fer ús de la cuina a hores que no són les habituals, etc. és preferible que ho comenteu.
