No tots els joves tenen la sort de tenir el seu lloc d’estudis prop de casa. Molts nois i noies, sobretot universitaris, han de canviar el seu lloc de residència per poder estudiar el que desitgen. El cas dels universitaris és el més nombrós, ja que si bé els alumnes de secundària poden triar plaça a l’institut que els hi resulti més a prop de casa, els joves que estudien una carrera no sempre tenen els estudis desitjats a la universitat que els és més propera. Per això, han de deixar el pis dels pares per a traslladar-se a un altre habitatge.
Una de les opcions més habituals a l’hora de trobar un nou habitatge són els pisos compartits amb altres estudiants. Els avantatges són, d’entrada, clars: com a part positiva hi ha el fet de compartir pis amb altres joves en la mateixa situació, sovint companys de classe o facultat i l’ambient jove que es respira a la casa. També, el fet de viure amb altres estudiants motiva més a continuar amb els estudis, a tenir a prop una ajuda durant el curs i a viure més immers en el món universitari. Els desavantatges també són clars: els horaris, els costums, l’ordre o el desordre i altres comportaments poden dificultar la convivència entre els joves.
Si ets estudiant, el primer que has de tenir clar és on vols viure. A més de buscar habitació en un pis ja llogat per altres estudiants o llogar un pis i buscar més estudiants que el comparteixin amb tu, existeixen altres opcions com:
Pis d’estudiants [PART I] – Com triar company de pis
Informació extreta de: Jovecat
- col·legis majors
- residències d’estudiants
- albergs de joventut
- convivència intergeneracional
- convivència amb els propietaris del pis / amb un llogater que no sigui estudiant
Si et decideixes per buscar una habitació dins d’un pis compartit amb altres estudiants o bé optes pel servei d’allotjament de les universitats (pisos que estan destinats a estudiants d’aquella universitat i a prop del mateix campus universitari), has de tenir en compte diversos aspectes que tot seguim apuntem.
Amb quins companys vols viure?
Si tens la possibilitat de triar els companys del pis en què residiràs (bé perquè el llogater inicial siguis tu, bé perquè puguis decidir), contempla quin tipus de persones s’adeqüen més a la teva manera de viure.
És important que tinguis clar si prefereixes residir amb noies, amb nois o amb una equivalència dels dos sexes. Això depèn molt de cada persona, però hi ha joves que tenen molt clar que no volen viure en un pis on ell o ella sigui l’única persona del seu sexe. Per tant, tingues clara aquesta primera idea. Compartir pis amb gent de sexes diferents és una experiència sovint més enriquidora que pejorativa. És una manera de conèixer més la manera de ser de les persones del sexe contrari. El cas ideal i perfecte, en aquest cas, seria una equivalència en el nombre d’habitants de cada sexe. També hi ha joves que tenen clar que els hi és indiferent compartir pis amb noies que amb nois, i per tant, l’única cosa que els preocupa és que siguin persones amb qui els hi sigui fàcil conviure.
La convivència entre joves de diferents cultures també pot ser un handicap o un avantatge, depèn de com es miri. Conèixer persones d’altres nacionalitats i costums és tan enriquidor com viatjar i, a més, sempre pots fer amistats que en un futur et convidin a conèixer altres països!!! Això sí, tingues en compte que les diferents cultures sempre comporten diferents costums que estaria bé que coneguessis abans de decidir-te a compartir pis amb estrangers.
Dins d’aquest aspecte, pot ser que siguis tu l’estranger. En el cas que siguis estudiant d’Erasmus o altres programes de mobilitat europea o bé marxis a un país fora d’Europa a estudiar, tingues molt clars els costums del país on vas a viure, ja que aquesta pot ser una font de problemes amb els teus companys.
La diferència d’edat no sol ser gran en el cas d’estudiants, però si és el cas, cal també que tinguis present si et ve de gust viure amb gent més gran o més jove que tu.
Dos són companyia, tres són multitud?
La dimensió de l’habitatge, el preu i altres aspectes poden determinar la quantitat d’estudiants que visquin al pis. És preferible que tinguis clar amb quants joves estàs disposat a viure. Aquest aspecte depèn també de la teva personalitat. Si ets una persona més aviat tranquil·la, potser prefereixes un sol company/a de pis, però si ets una persona molt sociable, segurament voldràs viure amb molts més companys per passar-t’ho d’allò més bé.
Sovint, compartir pis amb altres estudiants suposa “viure” també amb els seus amics. No vol dir això que el pis hagi d’estar contínuament ocupat pels col·legues dels teus companys, però si és cert que els estudiants es caracteritzen sobretot per muntar festes ben sonades als pisos compartits. Deixa clar si ets partidari d’aquestes festes i avisa’ls dels teus costums, manies i horaris.
Res és per sempre
Abans que res, recorda que la convivència amb estudiants és temporal. Res dura per sempre i és possible que durant la teva estada a l’habitatge, els companys vagin canviant. Un cop marxi algun dels companys, els que quedeu heu de saber molt bé quina persona necessiteu per a què ompli la plaça buida. Si l’experiència amb l’ex-company ha estat bona, el més recomanable és buscar algú similar, sempre que això sigui possible.
En el cas que siguis un estudiant d’un programa de mobilitat, has de deixar molt clar quan entris el temps que hi seràs. Això donarà l’oportunitat als teus companys de pis de tenir el temps suficient per a buscar algú que ocupi la teva habitació quan marxis. I si ocupes l’habitació d’un altre estudiant que hagi deixat el pis, pregunta si pots desfer-te dels mobles que no t’agradin, si pots decorar el teu espai al teu gust, etc.
La resta d’aspectes de la convivència són els comuns de per a qualsevol grup de persones que comparteixin pis. Els desenvoluparem en punts posteriors.
Amics i coneguts
Una opció bona i arriscada a l’hora de decidir-te amb qui compartir habitatge és compartir pis amb amics i coneguts. Diem bona perquè és la millor manera d’evitar sorpreses desagradables com anar a parar amb companys poc respectuosos, bruts, desconsiderats, que no paguin les despeses, amb qui no tinguis una bona relació personal, etc. L’opció d’anar amb un o diversos amics és dolenta perquè sovint la convivència és la manera més ràpida per trencar una amistat.
El principal consell a l’hora de marxar amb un amic o amiga a viure és avaluar com és de sòlida aquesta relació. Potser el millor és marxar a viure amb algú que coneguis des de fa temps, amb qui hagis conviscut durant curts períodes de temps (vacances, per exemple) i que conegui les teves manies, costums i que tu coneguis també les seves. I és important deixar les coses molt clares: una cosa és sortir de marxa i una altra és la convivència. Per tant, és preferible que cadascú conegui de l’altre quines coses tolera i quines no a l’hora de viure en un mateix espai.
Un cop et decideixes a viure amb un o diversos amics o amigues, ja tens una cosa guanyada: els coneixes. Per tant, no és com viure amb un desconegut. Tens molta més llibertat i seguretat de què vius amb gent amb qui pots refiar-te.
Amb els coneguts, l’experiència és similar però diferent a l’hora: jugues amb el doble avantatge que el conegut ja no és algú que ve de nou i tens aquest punt de seguretat que no et dóna la persona desconeguda. Per una altra banda, l’amistat encara no existeix i es pot desenvolupar amb el temps. Per tant, no has de tenir por de què una amistat llarga es trenqui per la convivència, sinó que pots fer que aquests coneguts es converteixin en uns dels teus millors amics.
Autèntics desconeguts
Sovint, la decisió de compartir pis vé determinada per la necessitat i no sempre es disposa d’un conegut o amic amb qui viure. En aquests casos, una opció és buscar companys de pis a qui no coneixes, bé perquè necessitis un lloc on viure, bé perquè tinguis una habitació disponible. L’opció de viure amb desconeguts també és la més utilitzada per estudiants (que sovint comparteixen pis amb altres estudiants que troben, per exemple, a través dels anuncis dels taulers d’anuncis de les facultats) i els estrangers.
Hi ha moltes i molt variades maneres de buscar companys de pis desconeguts: des del boca-orella als anuncis, passant per les webs que es dediquen a posar en contacte joves que tenen habitacions lliures amb joves que en busquen… el que ja és més complicat és donar amb els companys de pis ideals.
- El càsting: com si d’una pel•lícula es tractés. Si tens possibilitats, fes diverses entrevistes. Es tracta de citar a diferents persones que responguin al teu anunci. A partir d’aquí, has d’adquirir el paper d’un entrevistador a una oferta de feina: calcula bé la solvència del futur inquilí, intueix si et portaràs bé amb aquesta persona i incideix en aquells aspectes que et/us molesten en la convivència o que no esteu disposats a tolerar.
- La tria: un cop hagis escollit la persona que compartirà pis, ajuda-la en tot el que necessiti per fer-li la convivència més grata.
A partir d’aquí, només queda que us coneixeu i esperar que de la convivència neixi una bona amistat. Si l’amistat no sorgeix, com a mínim que la convivència sigui bona.
Els consells en el cas que siguis un jove que busquis un pis per compartir són:
- Els anuncis: tria aquells anuncis que s’escaiguin al que busques. Mira bé tots els detalls (preu, si el pis està moblat, si demanen específicament gent no fumadora, si l’habitació dóna dret a l’ús d’espais comuns…).
- La visita: fixa’t molt en les dimensions de l’habitació, en la neteja del pis… en definitiva, en si el pis acompleix el que es diu a l’anunci. També fixa’t en la persona que et fa l’entrevista i intueix si creus que pots entendre’t bé amb ella. Posa de manifest les teves manies i costums a la persona que busca company/a. Quan acabis l’entrevista, deixa ben clar si l’habitació t’interessa realment i si ets l’escollit/da, facilita la convivència a les persones amb qui comparteix pis.
Vivint amb el propietari
Una de les opcions potser més desconegudes és la de compartir pis amb el propietari de l’habitatge. Bé sigui un conegut, bé un desconegut, una persona més gran o una persona de la mateixa edat, el fet que has de tenir en compte és que la igualtat de condicions no existeix.
Si conviure amb el propietari et satisfà, has de tenir clar que:
- Els anuncis als taulers, internet, etc. haurien d’especificar si és el propietari o bé un inquilí qui lloga l’habitació o les habitacions.
- Si qui lloga una habitació és un inquilí, els drets són els mateixos tant per la persona que busca company com per la persona que busca habitació.
- En canvi, si qui lloga l’habitació és el propietari/a, la situació canvia: els drets del propietari sempre són més que els de l’inquilí dins del pis, però tampoc haurà d’aprofitar-se’n d’aquest fet.
Així, doncs, tingues clar quines són les normes que et marca el propietari: si amb l’habitació van les despeses incloses, quines són aquestes despeses, si tens dret a gaudir de tot el pis, si pots portar amics a casa, si pots decorar l’habitació al teu gust, etc. A més del contracte de lloguer normal, et poden fer signar normes bàsiques de convivència, un document a part que marcarà el que pots fer o no al pis. Per això és important una primera presa de contacte amb el propietari, fent que et deixi molt clares les seves normes de convivència, per veure si pots viure amb ell/a. Un cop us decidiu, assessora’t molt bé a través d’un expert en habitatge de si les clàusules del contracte són o no abusives.
Viure i conviure amb gent gran
Com ja hem esmentat en un altre capítol, molts joves es veuen obligats a marxar fora de casa per estudiar lluny de les seves localitats. N’hi ha que prefereixen llogar un pis i compartir-lo amb altres estudiants, n’hi ha que prefereix viure en una residència per a estudiants i n’hi ha que es decideixen per una tercera i interessant opció: conviure amb persones grans.
Amics de la Llar és una entitat social que també realitza un programa sobre aquest tipus de convivència. Les condicions són similars i també se segueix un procés de prova de tres setmanes per a veure si el o la jove acaba d’acomodar-se al seu nou habitatge i al seu nou company o companya de pis. El pis obligatòriament ha d’estar a Barcelona ciutat.
Així doncs, la convivència intergeneracional és no només una forma de viure molt econòmica, sinó també una experiència vital enriquidora. A més, els possibles problemes en aquest tipus de situacions sempre es poden solucionar mitjançant l’entitat que realitza el programa i els seus educadors socials, treballadors socials i psicòlegs.
