Segur que has vist mil notícies dient que la violència entre joves està pujant. Però, realment som una generació més violenta o és que ara en sabem més i no ens passam ni una? Al Centre Jove d’Atenció a les Sexualitats de Catalunya (CJAS), 5 de cada 10 noies ateses han viscut alguna situació de violència física, psicològica o sexual. Són xifres altes, sí, però tenen un context que cal explicar.
Informació extreta de: centrejove.org
Entendre les violències masclistes avui: No són «coses de l’edat»
Més enllà dels nombres: Una mirada crítica a les violències masclistes
A vegades, les estadístiques fan por, però hi ha una part positiva: si els nombres pugen és, en gran part, perquè les noies ja no es queden callades. Gràcies al feminisme i a una millor educació sexual, ara identificam comportaments que abans es normalitzaven.
Segons el Baròmetre de Joventut i Gènere, el 87% de vosaltres heu vist alguna vegada una situació de masclisme al vostre entorn. Això vol dir que teniu les antenes posades i una mirada molt més crítica que les generacions anteriors.
El masclisme no és només un cop
Pensam que la violència masclista és només el que surt al codi penal o el que passa dins d’una parella. Però la realitat és més àmplia. El masclisme és com un sistema que intenta controlar com ens comportam segons el nostre gènere.
- Violència invisible: Són aquells comentaris, el control del mòbil o el bullying per identitat sexual que passen a l’institut o de festa.
- Espais d’oci: Molts adults posen el focus en el porno o en la nit per generar el que s’anomena «terror sexual» (fer-nos por per controlar on anam). Però el problema no és la nit ni l’edat, sinó un sistema que encara ensenya a alguns nois que tenen autoritat sobre les noies.
La piràmide de la violència
Per entendre com funciona, ens podem imaginar un triangle o una piràmide. Les agressions més greus (les que es veuen) no apareixen del no-res; es mantenen gràcies a una base invisible de conductes que hem normalitzat.
- A dalt (el que es veu): Agressions físiques, crits, insults.
- A la base (el que no es veu): Control, gelosia, pressió estètica, llenguatge masclista o la idea que «l’amor ho perdona tot».
Créixer avui: El que ningú t’explica de l’adolescència
L’adolescència no és només «hormones». És una etapa on el teu cervell es reconfigura per aprendre a full i adaptar-se al món. Però, és clar, el món d’avui està ple de reptes (clima, economia, xarxes…). Aquí tens els 4 eixos clau per entendre com ens afecta tot plegat:
1. El laberint del gènere
Des de primària (o abans) ens diuen com hem de ser «es fillets» i «ses filletes«.
- Què passa ara? Hi ha més llibertat que mai per ser com vulguis, però això també genera dubtes.
- El risc: A vegades, davant la por a no encaixar, alguns fillets tornen a actituds masclistes de sempre per sentir-se «segurs». Entendre que el gènere és flexible ens ajuda a ser més lliures.
2. Diversitat LGTBIQ+
Encara que sembli que tot està superat, la realitat és dura: 1 de cada 4 joves LGTBIQ+ pateix assetjament.
3. La pressió sobre el cos
El teu cos està canviant a tota velocitat i la societat t’exigeix que sigui «perfecte» (musculat, jove, blanc…).
- La trampa: La violència estètica ens fa creure que el nostre valor depèn del físic.
- La resistència: Acceptar la diversitat de cossos (greixos, racialitzats, amb discapacitat) és una forma de protegir la teva salut mental i rebel·lar-te contra el sistema.
4. El que guardes a la teva motxilla
No tothom viu les violències igual. La teva experiència canvia segons la teva «motxilla»:
- El teu origen o color de pell.
- Els diners que té la teva família.
- La teva identitat o capacitats. Entendre que aquestes peces del puzle s’ajunten ens ajuda a no jutjar i a saber que cada persona necessita un suport diferent.
Per què és important parlar-ne?
Es sol analitzar a la joventut des d’un punt de vista «adultcentrista», com si fóssim persones que no sabem què fem i que necessitam protecció constant. Però la clau no és protegir-nos des de fora, sinó acompanyar-nos.
No vius violències masclistes per ser jove, sinó perquè vivim en una societat on encara hi ha desigualtats estructurals. Entendre que això no són «problemes individuals» o «males sorts», sinó un fenomen social, ens ajuda a treure’ns la culpa de sobre i a actuar col·lectivament.
Tingues-ho clar: Si sents que alguna cosa no va bé en la teva relació o al teu entorn, no és que siguis «massa sensible». És que estàs identificant una realitat que ja no pensam tolerar.
T’ha passat alguna situació que no saps si identificar com a violència?
